Aprenentatge o adquisició?

Com a inici d’aquest nou blog, m’agradaria tractar una qüestió que, des de el primer moment en que vaig sentir-la, em va intrigar. Ja que aquest portal està prioritàriament destinat, tal i com es diu a la pàgina de presentació, a gent relacionada amb la docència, què millor manera de començar que tractant  el procés d’ensenyança-aprenentatge d’una llengua?

Per conèixer quins avantatges aporta (a la mateixa llengua) l’ensenyança d’una àrea no lingüística, partirem des d’un punt de vista singular, com és el de Stephen Krashen, eminència en aquest tema. Stephen Krashen (Universitat de Califòrnia del Sud) és un expert en lingüística, especialitzat en les teories del llenguatge i en el seu desenvolupament i adquisició. Els estudis de Krashen culminen en la seua teoria de l’adquisició d’una segona llengua que va tindre un gran impacte en el món de la investigació pedagògica i en els mètodes d’ensenyança en la dècada de 1980. Al contrari del que pot parèixer, la principal hipòtesi de la seua teoria no està obsoleta, sinó que tot el contrari, avui continua tenint validesa i ús al món de l’educació.

Segons Krashen, a la nostra ment hi ha dos sistemes independents: el d’adquisició i  el d’aprenentatge. Resumint-ho molt, el primer (l’adquisició) és el producte d’un procés subconscient molt similar al procés que fan els xiquets quan adquireixen la seua primera llengua o llengua materna. Requereix una interacció significativa en la llengua pròpiament dita (la que es vol aprendre) i altes dosis de comunicació real i significativa. L’autor matisa que els parlants han d’estar concentrats no tan sols en la forma del seu discurs, sinó en el acte comunicatiu en sí. S’argumenta que és millor mantindre una fluïdesa, pronuncia i expressió correcta, que no una perfecta correcció gramatical (que, òbviament, ha d’intentar ser la millor que es puga). En certa manera, la claredat i comprensió del missatge predomina a la correcció d’aquest.

D’altra banda, l’aprenentatge és el producte de la instrucció formal, i comprèn un procés conscient. Els seus resultats són coneixement conscient “sobre” el llenguatge, per exemple, coneixement de les regles gramaticals. Aquest es basa en la perfecta correcció gramatical amb la que es pretén, mitjançant un procés analític, concloure en l’aprenentatge ple de la norma; però Krashen assegura que aquesta no és el millor mètode per comprendre i interioritzar una idea.

Resumint, tal com s’ha deixat entreveure abans, segons Krashen “aprenentatge” és menys important que “l’adquisició”. Per propiciar aquest procés cal centrar-se més en usar la llengua per comunicar-se que no en la seua perfecta construcció. Els contextos informals, de vegades, poden ajudar a adquirir-la d’una forma efectiva. En ocasions s’aprèn llengua inclús quan la gent no se’n adona; o el que és més, de vegades el discent no és conscient de l’adquirit, no pot descriure, per exemple, les regles gramaticals que està usant, simplement les ha interioritzat, sense adonar-se. Això és realment útil, això és adquisició.

Miguel Serra.

Krashen, Stephen D. 1987. Principles and practice in second language acquisition. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall International.