Última hora 2! – Notícia.

Notícia molt recent! Tant que és de fa tan sols uns dies (4/1/2017). Estem a una societat on gairebé diàriament es descobreix alguna cosa. Tenim aparells tecnològics molt potents que ens ajuden a trobar i classificar restos materials molt antics. Gràcies a aquests estem, constantment, matisant fets històrics, enriquint-los, i dotant-los d’una major precisió.

En aquest cas l’atenció es desvia a l’antiga Grècia on un equip internacional d’investigació està explorant els restos d’una antiga ciutat que pot aportar-nos molta informació al respecte. Certament aquesta colina té molts secrets que poden aportar-nos molta informació. Per conèixer la història concreta feu click ací o a la imatge d’ací baix:

Peu de foto: La acròpolis de la ciutat es difícilment visible en un dia nuvolós. (Foto: SIA/EFAK/YPPOA)

Miguel Serra.

Noves visions – Didàctica de la història.

Al llarg de tota la creació d’aquest blog he tingut un pensament al cap que no he pogut oblidar. Certament hem estat parlant d’història, d’activitats, recursos, noticies etc. Però... De què serveixen aquests recursos si a l’hora d’impartir la classe fem la mateixa classe magistral tal i com s’ha fet durant anys i anys? On queda la innovació?

Pel que fa a aquest post, vull parlar una mica d’aquest fet i per açò he trobat aquesta presentació Slideshare. A pesar de que, per al meu gust, és una mica densa, tracta molts aspectes que estan a l’ordre del dia.

¿Cómo se enseña la Historia en la Educación Básica? de Álvaro Rojo Cruz

Certament algunes de les seues parts són molt interessants. El fet d’implicar al alumnat per tal que ells experimenten la història i la facen personal; marcar una meta o objectiu final perquè els alumnes vegen que hi ha un propòsit que acomplir; la inclusió de les noves tecnologies per generar interès en l’alumnat o per evitar l’aprenentatge de sabers innecessaris són punts que considere cabdals per avançar metodològicament. Si poc a poc aconseguim introduir aquest tipus de variants metodològiques crec que podrem apropar cada vegada més la història a l’alumnat, despertant així el seu interès cap a ella.

Miguel Serra.

D’acord o no? – Debat.

Juny d’aquest “llunyà” 2016. Tal i com es narra en aquest article, “La Reial Acadèmia de Cultura Valenciana es queda sense fons per la conservació de jaciments arqueològics”. I açò què vol dir? Bàsicament que no hi ha diners per continuar estudiant el nostre passat. Indignació? Ja ho crec.

Aquesta idea descabellada ha sorgit de la sèrie de mesures que el govern s’ha vist forçat a dur a terme per tal d’acomplir amb els pressupostos de l’Estat. Per poder continuar treballant s’ha demanat ajuda econòmica a diverses entitats. De no obtindre’n cap els treballs a les troballes de la Cova Foradà, el poblat Ibèric i la seua necròpolis i la Cova dels Mosseguellos es veurien paralitzats per complet, deixant la investigació inacabada. Què vos pareix aquesta mesura? Deixaríeu inacabada una investigació que ens ajuda a entendre part de la nostra història?

Podeu llegir l’article complet ací. 

Miguel Serra.

Última hora! – Notícia.

Notícia molt recent del dia 21/12/2016 . Com sabeu la història està viva. Ja no pel fet de que tots nosaltres estem construint-la amb les accions que realitzem, sinó perquè cada vegada trobem més restos materials que ens ajuden a recrear la història de civilitzacions passades.

En aquest cas, parlarem de l’última troballa feta relacionada amb els romans: “El tresor de Tomares”. Tal i com es narra a aquest article, un grup d’obrers trobaren un tresor de casualitat que, actualment, està exposat al públic en el Museu Arqueològic de Sevilla. Per conèixer la història completa d’aquest tresor, feu click a la imatge de baix.

 Peu de foto: Una de les àmfores descobertes. (Foto: PACO PUENTES)   

Miguel Serra.

Juguem! – Joc educatiu.

La prehistòria és un tema molt ample i que, ja siga per la seua llunyania històrica o pels seus trets diferencials, genera molta curiositat en l’alumnat. Aquesta curiositat certament es pot convertir en motivació intrínseca si sabem emprar-la be. Per aquest fet, si juguem be les nostres cartes, els alumnes estaran tan motivats que acabaran les activitats proposades i, molt possiblement, haurem de fer servir algun recurs per ampliar i enriquir els seus coneixements. Un bon recurs que podem usar a la nostra aula és el que es menciona a continuació:

Aquesta web està formada per una varietat d’activitats a poder realitzar, totes relacionades amb la prehistòria. És espectacular. Des de encertar (ordenant lletres) paraules relacionades amb el tema, fins a crear la teua pròpia pintura rupestre, passant per un test del home prehistòric o descobrint quins són els error de les imatges (per exemple que s’ha colat un llibre quan ni siquiera existia l’escriptura!).  No oblidem que els xiquets aprenen jugant.

Miguel Serra.

Introducció a la llissó (virtual). – Ús del Screencastify + Pechakucha.

Aquest post està destinat a introduir d’una manera ràpida, original i molt útil, als continguts de la segona llissó de la UD. Per fer-ho possible, usaré les aplicacions Screencastify i Pechakucha. El material que s’adjunta a continuació és propi, ni més ni menys que el que he creat per a l’activitat 3 d’aquesta assignatura. 

Com observareu a continuació l’explicació serà merament introductòria però, concisa i aclaridora. La llissó tractarà totes les èpoques de la prehistòria, parant especial atenció a fets socials, culturals, religiosos i evolutius.

                                                        

De segur que, rere haver vist el vídeo, els alumnes tenen molts dubtes o volen afegir experiències o coneixements que saben, però esteu tranquils, per això està la classe. Allí se’n tractarà de debò, parant especial atenció als dubtes o aclariments que es realitzen per tal de millorar la nostra explicació en un futur pròxim. Espere que aquest recurs os haja ajudat!

Miguel Serra.

El què? : Història. – Continguts.

Tal i com s’ha deixat entreveure al post anterior, els alumnes tenen, per sí mateixos, molt interès per la història, però no ho saben. Per tal de centralitzar els continguts que farem servir a la UD, en aquest post en parlarem sobre els principals.

Si parles de successos o fets passats, com per exemple la civilització egípcia, tots els alumnes de classe alçaran les orelles i et pararan atenció. Són coses altament atractives per a ells. Tots coneixen alguna cosa sobre el tema i, per conseqüent, tots volen aportar els seus coneixements. Obtindrem sense cap dubte una classe altament participativa que, tot siga dit,  hem de saber controlar. No hem d’oblidar que l’efusivitat de l’alumnat pot jugar amb o contra els nostres interessos. També hem de tindre en compte que, no tots els continguts són vàlids, sinó que han d’estar adaptats i adequats a l’edat dels discents. És per això pel que he triat els següents continguts:

-Introducció a la cronologia històrica.

-Inici de les nocions de successió, ordenació i simultaneïtat.

-Coneixement de les diferents èpoques de la historia.

-Coneixement de les gran civilitzacions i les seues corresponents aportacions al progrés de la humanitat.

-Trets diferenciadors de les societats a través del temps.

-Canvis i permanències. Successos històrics i vida quotidiana. Herències del passat.

-Esdeveniments més importants de la història de la humanitat.

Resumint, certament crec que si sabem traure partir a aquests continguts podrem, a banda de culturitzar i ensenyar al nostre alumnat continguts oficials),motivar-los i implicar-los en la faena, traent el millors d’ells.

Miguel Serra.

La meua classe. – Contextualització i metodologia.

Primerament per contextualitzar la unitat didàctica, parlarem del centre i la classe en les que s’impartirà la unitat didàctica (UD). Aquest post també contindrà trets característics de la metodologia que s’emprarà a les sessions.

El col·legi en el que durem a terme la UD és un centre concertat que es troba a un territori originalment valencinaoparlant, més concretament a una barriada de nivell sòcio-econòmic medi-alt. Per aquest motiu cultural, al igual que em molts més centres de la contornada, el col·legi ha triat un Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV).

És un centre amb molta demanda, pel que té quatre línies (quatre classes de primer de primària, quatre de segon etc.). A cada classe hi ha una mitjana d’uns 22-28 alumnes. Concretament a la que implantarem la UD en té 23.

Els nostres alumnes  de tercer curs tenen entre 9 i 10 anys, són curiosos, participatius i creatius. A pesar de que es troben a un terme municipal de caràcter valencià, la majoria dels alumnes són castellanoparlants encara que tots coneixen i parlen (amb prou fluïdesa)  el valencià. Un altre fet destacable és que tots els alumnes han estat a la mateixa classe durant els cursos anteriors; açò afavoreix l’existència d’un bon clima a la classe basat en la confiança i cooperació entre iguals. En aquest grup classe no hi ha cap alumne que necessite una adaptació curricular significativa, es més, no hi ha certament molta diversitat d’alumnat: sí que es cert que, òbviament, cadascun dels discents aprèn a un ritme diferent, pel que haurem de tindre en compte els ritmes individuals d’aprenentatge; però normalment es podrà treballar conjuntament.

Finalment, pel que respecta a la metodologia, tota la UD s’impartirà mitjançant un mètode deductiu pel qual els alumnes podran contextualitzar tots els coneixements que van aprenent, sempre de més generals a més específics. Començarem contextualitzant tot el que anem a veure, basant-se en les idees prèvies dels alumnes. Èpoques, dades i característiques aniran succeint-se de manera ordenada i deductiva, per exemple, primer parlarem sobre l’edat mitjana i posteriorment de les dates més significatives i les seues característiques (com art, cultura, societat...).   

Miguel Serra.

La història no és avorrida! – Justificació.

Tal i com es narra a l’apartat presentació, aquest blog tractarà sobre Coneixement del Medi (CM). No obstant, tots els que estem relacionats amb el món de la docència sabem que l’àrea de CM és una de les àrees que més coneixements abasten de tota l’Educació Primària. Gran varietat de continguts integren esta àrea des de primer fins a sisè curs. Per tal de centralitzar-ho en aquest post parlarem sobre el camp d’estudi seleccionat per treballar la UD i el perquè de la seua selecció. 

Primerament hi ha que adaptar-se al marc jurídic vigent. Per això cal primer llegir a consciència el decret vigent a la comunitat autònoma on es dura a terme la UD. Basant-se en el Decret 108/2014 que actualment regula l’educació en la Comunitat Valenciana i tenint en compte el nivell seleccionat (tal i com es diu a la presentació tercer de primària), he decidit treballar el Bloc V – Història “El canvi en el temps”.

Certament, segons els documents oficials, els continguts d’història s’han d’haver treballat des del començament de l’etapa d’Educació Primària. No obstant, molts especialistes coincideixen en que és a tercer curs quan de deveres  l’alumne comença a tindre una concepció menys egocentrista, i, poc a poc, es dona compte del món que el rodeja i de que ha hagut moltes persones e històries abans que ell nasquera. Es per això pel que, durant tot el segon cicle, és la edat idònia per començar a treballar conceptes tan històricament importants com successió, ordenació o simultaneïtat. Els alumnes ja tenen la capacitat d’imaginar o figurar-se successos que han ocorregut fa un determinat temps. A més a més, a eixes edats els encanta conèixer successos antics, es a dir, tot el que té relació amb èpoques antigues com la antiga Roma per exemple.

Però hem de saber com introduir tota la informació de manera que ells puguen entendre-la i assimilar-la correctament. Finalment recalcar que, com vorem al següent post, òbviament els continguts estaran adaptats als seus nivells.

Miguel Serra.

Aprenentatge o adquisició?

Com a inici d’aquest nou blog, m’agradaria tractar una qüestió que, des de el primer moment en que vaig sentir-la, em va intrigar. Ja que aquest portal està prioritàriament destinat, tal i com es diu a la pàgina de presentació, a gent relacionada amb la docència, què millor manera de començar que tractant  el procés d’ensenyança-aprenentatge d’una llengua?

Per conèixer quins avantatges aporta (a la mateixa llengua) l’ensenyança d’una àrea no lingüística, partirem des d’un punt de vista singular, com és el de Stephen Krashen, eminència en aquest tema. Stephen Krashen (Universitat de Califòrnia del Sud) és un expert en lingüística, especialitzat en les teories del llenguatge i en el seu desenvolupament i adquisició. Els estudis de Krashen culminen en la seua teoria de l’adquisició d’una segona llengua que va tindre un gran impacte en el món de la investigació pedagògica i en els mètodes d’ensenyança en la dècada de 1980. Al contrari del que pot parèixer, la principal hipòtesi de la seua teoria no està obsoleta, sinó que tot el contrari, avui continua tenint validesa i ús al món de l’educació.

Segons Krashen, a la nostra ment hi ha dos sistemes independents: el d’adquisició i  el d’aprenentatge. Resumint-ho molt, el primer (l’adquisició) és el producte d’un procés subconscient molt similar al procés que fan els xiquets quan adquireixen la seua primera llengua o llengua materna. Requereix una interacció significativa en la llengua pròpiament dita (la que es vol aprendre) i altes dosis de comunicació real i significativa. L’autor matisa que els parlants han d’estar concentrats no tan sols en la forma del seu discurs, sinó en el acte comunicatiu en sí. S’argumenta que és millor mantindre una fluïdesa, pronuncia i expressió correcta, que no una perfecta correcció gramatical (que, òbviament, ha d’intentar ser la millor que es puga). En certa manera, la claredat i comprensió del missatge predomina a la correcció d’aquest.

D’altra banda, l’aprenentatge és el producte de la instrucció formal, i comprèn un procés conscient. Els seus resultats són coneixement conscient “sobre” el llenguatge, per exemple, coneixement de les regles gramaticals. Aquest es basa en la perfecta correcció gramatical amb la que es pretén, mitjançant un procés analític, concloure en l’aprenentatge ple de la norma; però Krashen assegura que aquesta no és el millor mètode per comprendre i interioritzar una idea.

Resumint, tal com s’ha deixat entreveure abans, segons Krashen “aprenentatge” és menys important que “l’adquisició”. Per propiciar aquest procés cal centrar-se més en usar la llengua per comunicar-se que no en la seua perfecta construcció. Els contextos informals, de vegades, poden ajudar a adquirir-la d’una forma efectiva. En ocasions s’aprèn llengua inclús quan la gent no se’n adona; o el que és més, de vegades el discent no és conscient de l’adquirit, no pot descriure, per exemple, les regles gramaticals que està usant, simplement les ha interioritzat, sense adonar-se. Això és realment útil, això és adquisició.

Miguel Serra.

Krashen, Stephen D. 1987. Principles and practice in second language acquisition. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall International.